Arribe Nadau
e
era
gibra capère es vinhes e es gèrms
aqueres
nets escures
de
gisca talhenta com eth veire.
Quin hered!
Aguest Nadau voi qu’era
tronca
torne
a alugar es ahlames
que
mantien era vida
e qu’eth huec escampe eth
hum
com ua petita e doça
atmosfèra
pera ciutat des umans.
Aguest Nadau voi tornar a
sénter era aulor dera mossa,
flaira arcaïca qu’explique
eth mistèri
antic des inicis,
e trobar ena pèth era
doçor deth sòn tacte,
com era prumèra careça.
Aguest
Nadau voi qu’era alend tèbia deth bò ena grípia
mos
rebrembe tostemp es causes que son essenciaus,
sustot
er aire blos,
entà
qu’era vida seguisque.
Alend deth bò umil...
resum
der existir.
Aguest Nadau voi tornar a
veir a lúder es fruts deth visc,
pèrles ludentes que
penjarè en casa,
un còp mès.
Delicadi
senhaus
d’uns tempsi milhors qu’an d’arribar
e
que
sauven era anma dera vida
quan
tot se gèle.
Aguest Nadau guarniram er
arbe d’aubienh
e cantaram cançons ath
torn.
Serà un moment a on era
vida
tornarà a nèisher
despolhada
en
cada còr.
E alavetz,
toti mos daram era man.
Jordi Manyà
Traduccion: Verònica Barès
(Looking for people interested in translating this poem in other languages)
(Looking for people interested in translating this poem in other languages)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada